Entradas

Nuestra hermana pequeña

Aquesta tarda a les 18h al Cinema Iris projectarem la pel·lícula japonesa «Nuestra hermana pequeña», del director Hirokazu Kore-eda, una pel·lícula amb molts personatges femenins i on els masculins només acompanyen! Quantes vegades és al revés i no ho notem?

Seguint amb el cicle del cinefòrum de gènere, aquest mes fem un viatge a una altra cultura per endinsar-nos en una família japonesa. El director, Hirokazu Kore-eda (del qual vam veure durant el cicle passat la pel·lícula «De tal padre, tal hijo») està especialitzat en tractar temes familiars, sobre la infància i l’adolescència, i ens presenta una casa atípica, molt en femení i on cada un dels personatges ha viscut els mateixos traumes de forma diferent.

La pel·lícula ens explica el cas de tres germanes que viuen soles des que va morir la seva àvia, que un bon dia s’assebenten de la mort del seu pare i de l’existència d’una altra filla. Així, descobreixen que la Suzu ha estat cuidant del seu pare malalt, i decideixen convidar-la a viure amb elles. És un retrat costumbrista de la cultura i gastronomia japonesa, una finestra que se’ns obre per veure la complicitat entre germanes i els processos personals de perdó, d’acceptació i d’amor.

Us esperem aquesta tarda per veure molta poesia visual! Fins després!

Les Princeses fora de temporada!

Com ens agrada quan podem treballar temes de gènere fora de dies assenyalats com el 8 de març o el 25 de novembre! I això hem fet aquesta última setmana a La Garriga i a Barcelona!

El Projecte Mexclat és un projecte juvenil d’acció social que treballen molt sobre temes de gènere i sexualitat i amb els que ja vam col·laborar fa anys explicant contes per la igualtat! Aquesta vegada ens hem traslladat a l’Escola de Música de La Garriga amb El Sopar de les Princeses, per poder reflexionar sobre els estereotips de gènere i les formes de perpetuar-los com pot ser la publicitat. En va sortir un debat molt interessant!

I dijous passat vam estar al Centre Cívic de Sagrada Família de Barcelona, que programa un munt d’activitats familiars i de gènere! Quina alegria poder anar a la capital per plantejar aquests temes al bell mig de l’abril! I més, amb tot el que està passant últimament… la lluita continua!

Tornem a casa la mare al Cinefòrum

Aquesta tarda a les 18h al Cinema Iris de Calafell farem la projecció i debat sobre la pel·lícula francesa «Vuelta a casa de mi madre», una comèdia sobre relacions familiars!

La pel·lícula explica el cas de la Stéphanie, una dona de 40 anys divorciada i amb un fill, que acaba de perdre la feina i tots els seus estalvis i ha de tornar a casa de la seva mare. El director d’aquest film va voler fer aquesta història arrel de llegir un reportatge sobre l’efecte «boomerang», la generació d’adults que han de tornar a casa dels seus pares, i de plantejar-se com seria portar aquesta convivència de nou. Com han canviat les coses des de llavors? Quines manies dels nostres pares teníem ja oblidades i ens costaria viure-hi avui en dia? I als pares? Què els suposaria la tornada d’un/a fill/a?

Una pel·lícula molt amena que resulta interessant per poder reflexionar sobre maternitat, sobre relacions de parella i sobre perspectives laborals! Ens veiem i en parlem després!

Fi de gira Sopar de les Princeses

Dissabte passat vam acabar la gira d’El Sopar de les Princeses d’aquest 8 de març! Aquesta vegada hem estat a Valls, Sitges, Constantí, Cunit i Igualada!

Un any més, tenim la sort de poder fer gira de l’espectacle El Sopar de les Princeses amb motiu dels actes del 8 de març, dia de la dona! Aquesta vegada les nostres amigues i princeses han visitat teatres, cinemes, biblioteques i centres castellers! I no només això, sinó que, a part de fer algunes representacions per a públic adult, ens hem estrenat fent l’obra per públic jove: amb instituts i nois i noies d’agrupacions escoltes. Molt contentes amb la rebuda que ha tingut, amb les intervencions i els punts de vista dels i les joves i amb l’oportunitat d’actuar a llocs tan meravellosos! I on millor podia celebrar l’Elva el seu aniversari, que al Retiro de Sitges?

Però no ens perdeu la pista… que s’acosten més bolos d’El sopar de les princeses, i fora de temporada! Properament, més informació! Com ens agrada fer treball de gènere en dies assenyalats i en dies normals!

 

 

 

 

 

 

 

cunit

 

 

 

 

 

 

Dia de la dona… pallassa!

Amb motiu del dia internacional de la dona hem estat a la Biblioteca Ernest Lluch de Banyeres del Penedès fent un taller de pallasses per dones del municipi!

El pallasso i la pallassa neixen del més bonic de cada persona: de la innocència, de la tendresa, del humor i de l’amor. És per això que un dia com avui ens semblava una gran oportunitat per tenir un espai de trobada en femení on poder descobrir parts de nosaltres mateixes que no coneixem, on investigar què significa ser dona des d’un angle diferent, per riure i per compartir. Una petita píndola, un tastet, per jugar i gaudir… i per riure molt! Ens ho hem passat d’allò més bé reivindicant la nostra pallassa, permetent-nos ser trapelles o innocents i sentant-nos les unes sobre les altres!

Quin gust fer tallers amb dones així d’entregades, disposades a seguir-nos en les nostres bogeries i capaces de riure fins que ens canvia la cara!

Que cada dia sigui 8 de març!

Cinefòrum sobre «Figuras Ocultas»

 

 

Avui a les 18h al Cinema Iris de Calafell, presentarem el cinefòrum sobre la pel·lícula «Figuras Ocultas», del director americà Theodore Melfi, que va estar nominada a 3 premis Oscar.

Amb motiu dels actes al voltant del 8 de març, aquesta vegada ens centrarem en una pel·lícula que tracta de temes laborals, ideal per entendre conceptes com el sostre de vidre o la «brecha» salarial. La pel·lícula està basada en la vida de tres dones reals: la Katheryn Johnson, la Mary Jackson i la Dorothy Vaughan, tres dones negres que van treballar a la NASA durant la carrera espacial dels anys 60. «Figuras ocultas» ens presenta uns personatges excepcionals que van començar treballant de calculadores i van acabar sent imprescindibles pel desenvolupament dels primers viatges a l’espai per part dels nord-americans. El film està basat en un llibre amb el mateix nom de la Margot Lee Shetterly, que es va estrenar el 2016 igual que la pel·lícula: els productors de Hollywood es van interessar en aquesta història quan encara estava a mig escriure. I és que no n’hi ha per menys: es tracta d’un exemple d’empoderament en femení, de resiliència, de lideratge i sororitat, que no pot quedar oblidat davant de noms de primera línia com Yuri Gagarin (l’astronauta rus que va ser el primer humà que va sortir a l’espai) o Alan Shepard (el segon, sent el primer americà).

Us animem a no perdre-us aquesta pel·lícula, amena i amb punts de «dramatisme made in Hollywood», però que ens pot donar per reflexionar molt sobre el paper de la dona i la seva introducció en el món laboral.

«Nadie quiere la noche»

Aquesta tarda a la sessió de febrer del cinefòrum d’igualtat que tindrà lloc a les 18h al Cinema Iris de Calafell, podrem veure i debatre sobre la pel·lícula de la Isabel Coixet «Nadie quiere la noche».

La pel·lícula d’avui està protagonitzada per les actrius Juliette Binoche i Rinko Kikuchi, va rebre 4 Premis Goya i es tracta d’un biopic de la primera dona blanca que va trepitjar l’àrtic, la Josephine Peary. «Nadie quiere la noche» parla de viatges per amor, de vanitat, ètica i moral, de por, de fred extrem, de fidelitat i de la deconstrucció dels valors propis fins arribar a allò innat. D’aquesta manera, ens ofereix la possibilitat de conèixer una figura femenina que no forma part dels llibres d’història, de reflexionar sobre l’amor romàntic, de debatre sobre els xocs culturals, i de posar en crisis estigmes de gènere com podria ser el patir en silenci perquè és el nostre paper.

Us esperem per a que ho viviu vosaltres mateixes/os!

Cinefòrum sobre «El Olivo»

Aquesta tarda a les 18h al Cinema Iris de Calafell podrem veure i debatre sobre aquesta pel·lícula espanyola, dirigida per l’Iciar Bollaín, que va rebre quatre nominacions i dos premis Goya.

«El Olivo» parla de les nostres arrels, d’avis i nétes i d’un viatge improvisat i cap a l’impossible. Segons la pròpia directora es tracta d’una pel·lícula d’amor, que va néixer a partir d’una notícia sobre un arbre mil·lenari de la costa mediterrània que un gran empresari americà havia comprat per plantar al seu jardí. I el Paul Laverty, guionista i parella de l’Iciar Bollaín, va llegir la notícia i va començar a investigar sobre tots els olivers que s’havien mogut d’aquesta manera per Europa, per Amèrica, la Xina, etc…

El film està protagonitzat per l’Anna Castillo, que va guanyar el Goya a actriu revel·lació per aquesta pel·lícula, i que dóna vida a l’Alma, una noia fora dels estereotips. Avui ens enfrontarem a una noia enrabiada, que és motor de la història i fa que, per una vegada, els personatges masculins siguin els que van a remolc del seu viatge. Pel que fa a aquests personatges masculins, la pel·lícula compta amb l’actor Javier Gutierrez, que també va estar nominat, el Pep Ambrós i el Manuel Cucala, un pagès que mai havia estat davant d’una càmara i que aporta a «El Olivo» tota la sensació de terra, d’amor, de treball i de memòria.

Esperem veure-us aquesta tarda al cinefòrum!

 

Fi de gira

Havent passat per Olesa de Montserrat, Roda de Berà, Dosrius, Sant Cugat del Vallès i Ripollet, donem per acabada la gira d’El Sopar de les Princeses amb motiu del 25N.

I el millor de tot, és veure com creix l’espectacle i com les aportacions del públic, les preguntes que fan a les protagonistes, fan que aquestes evolucionin i vagin agafant més força a cada vegada que pugen a l’escenari.

Així, hem seguit passejant per Catalunjya amb l’objectiu de fer focus en les microviolències que ens realitzem, moltes vegades, nosaltres mateixes. Perquè si jo em dic a mi mateixa que no puc sortir així de casa, que estic ridícula, o que com pretenc tenir parella si no me la mereixo pel meu mal geni, pel meu cos, o etc… És més probable que quan el missatge em vingui de fora, me’l cregui.

I què interessant ha sigut veure la rebuda que ha tingut! Hem tingut públics molt involucrats, amb molts homes (no acostumen a abundar en actes d’aquest tipus!) i veure com tots acabem coincidint en les ganes de no jutjar ni d’imposar el nostre pensament en ningú, en la nostra necessitat de fer tribu i d’anar deconstruint-nos per tornar a construir-nos!

Princeses contra la violència de gènere

El 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere, i ens n’anem de gira amb El Sopar de les Princeses per debatre sobre les microviolències i la publicitat!

Agafeu l’agenda i comprobeu quin dia podeu venir… que aquesta vegada marxem encara més lluny i en horaris ben diferents!

Qualsevol dia de l’any és bo per reflexionar, però el 25N també és una data per debatre sobre la imatge que tenim de nosaltres mateixes, sobre les pressions a les que ens sometem o ens someten, sobre la violència en els missatges que ens arriben. I és que la violència pot ser física o psicològica, sí… Però també pot arribar-nos de forma externa, o ens la pot exercir la veu interna que fa que quan ens mirem al mirall ens diguem: «però on vas així? Estàs ridícula!», o «com no espavilis a buscar parella, et quedaràs sola». Es tracta de missatges que ens han arribat tan des de fora, que els tenim incorporats i que ens diem sense ni detectar el mal que això ens pot anar fent.

Així doncs, amb aquest motor de detectar les microviolències que ens fan o ens fem, comencem a escalfar que aquest dijous… iniciem la gira!