Entradas

Dimecres de Contes Bojos!

Ahir vam estar a la Biblioteca de Calafell explicant uns contes d’allò més esbojarrats! I és que els últims dimecres de cada mes ja comencen a ser sinònims d’històries divertides, d’aventures, de pirates i gallines, d’ovelles i elefants i d’incendis i fàbriques que exploten.

I a més a més… ahir no era un dia qualsevol! Ahir era l’aniversari de la Paloma!! I quin dia podia decidir nèixer sino… el Dia Mundial del Teatre??

Sí, senyores i senyors, ahir també va ser el Dia Mundial del Teatre! I quina millor manera de celebrar-lo que fent allò que més ens agrada: actuar i jugar sense parar?

Us deixem un parell de fotos del conta-contes i el manifest d’aquest any, escrit pel Guillem Albà!

Salut i teatre per tothom!

’han dit mil coses sobre el teatre. Grans mestres, expertes i experts… han fet totes les reflexions possibles, millor del que jo pugui fer.

No sabia quin sentit tenia que jo escrivís aquest manifest, però de seguida vaig pensar de fer-ho per la meva família. La meva mare, el meu pare i la meva padrina. Una companyia de teatre de titelles que porta 46 anys en aquesta professió, i a qui mai els han demanat de fer una cosa similar. Ni tampoc se’ls reconeix amb premis…però que, en canvi, actuen cada dia. No paren de treballar, però com sempre diuen: no són artistes, sinó treballadors de l’espectacle.

I com ells, tants companys/es de batalles que porten tota la vida fent bolos amunt i avall. Gent que va començar just després de la dictadura, amb uns ideals, amb ganes de lluitar i canviar les coses. Amb llibertat total per buscar, provar i equivocar-se. Un munt de coses que, avui, trobo a faltar. Per ells, el primer eren les ganes d’actuar. On fos: als carrers, a les places, als teatrets ambulants… quan no existien tantes lleis ni tants permisos. També ho trobo a faltar això. No calia etiquetar les coses, es mesclaven tots els estils i tècniques.

La de la meva família, és un tipus de companyia on es crea artesanalment, sense presses, a foc lent, sense que manin els diners per sobre de tot. On l’amistat sempre ha passat per davant de qualsevol altra cosa. Prenent-s’ho com una filosofia de vida. Ajudant-se, sempre, amb qualsevol que necessiti ajuda. Ja sigui amb algú que comença i vol consell, o compartint experiències i vida amb els companys i companyes de professió. Sense gelosies, sense mirar-los com a rivals, sinó com a iguals.

Tantes coses, que estaria tan bé no oblidar, i que cal reivindicar.
Que aquesta feina es tracta de compartir, no de competir.
Que no estem per tonteries. Ni per egos absurds.

Cadascú, des de les seves inquietuds i la seva curiositat, però tots compartint el mateix fet. Fer teatre. Des de la gent professional, fins als grups amateurs de teatre i ateneus on tants professionals han començat. Llocs plens de gent que s’hi passa la vida sencera, combinant-ho amb la seva feina, creant i compartint moments.

Sóc pallasso, i busco el costat bo a les coses. Sé que val la pena viure, i tant! Està ple de coses precioses, coses increïbles que viurem. Però el món… està fatal.

Si començo a fer una llista de totes les desgràcies que passen, no li trobo sentit. Als humans, se’ns està anant de les mans això de viure en comunitat. I si penso en si realment tot això ho podrem canviar… sovint em falta força.

Surto d’un assaig on he passat hores preocupat per uns detalls petitíssims, tocant emocions, capficant-me en coses on (em sembla) que m’hi va la vida …i surto, i escolto les notícies i penso: què estic fent? I de què serveix això que estem fent? A vegades penso quin sentit té fer això que fem, quan en un altre lloc estan matant gent.

Doncs mireu, em consola, pensar que dedicar-me a això, pot ajudar a canviar el món. Sí, per molt utòpic que sembli. Aportar un granet de sorra, per petit que sigui.

Primer de tot per aconseguir parar el temps:

En un dia a dia en què no parem de córrer, en què estem sobreinformats, hiperconnectats i més irritables que mai. On tothom està enganxat al mòbil, tothom menys tu, és clar! On no pares de treballar per fer allò que vols i després no tens temps per fer-ho. On hi ha una pressa constant…

Només aconseguir que la gent vagi al teatre i pari el temps, ja és un acte revolucionari.
Parar-ho tot i seguir fent aquest acte tan antic. Compartir un moment.

En segon lloc, si un cop allà, malgrat que la gent hagi vingut dura i cerebral, aconseguim que surtin del teatre una mica més feliços, amb les emocions més a flor de pell… Si aconseguim que durant aquella estona posin l’emoció per davant… ja valdrà la pena. Serà una petitíssima part per canviar el món, però necessària. Tocant els cors, podrem canviar els caps.

A tot el públic (que ve i que vindrà), que no li falti mai la curiositat de veure coses noves, siguin del gènere que siguin. No només les que veiem anunciades o que hi tenim més fàcil accés. Hi ha teatre per tot arreu: al carrer, a les escoles, en pisos, en teatres…Ple d’espectacles: de productores, de companyies grans, petites… de tots els tipus i per totes les edats. Per petits, per grans i per joves també, sí. Fins i tot pels adolescents! No s’acostuma a pensar en vosaltres, perquè no voteu, però trobareu coses que no us semblaran passades de moda. N’hi ha.

I si no hi heu anat mai, proveu-ho! I potser veieu alguna cosa que no us agrada, i tant! Però trobareu algun estil que us agradarà segur. N’hi ha moltíssims.

I per acabar:

Que els programadors i programadores arrisquin. Que no tinguin por a portar diferents estils i formats al seus municipis.

Que els polítics entenguin que hi ha moltes maneres de fer teatre, i no només la de les reunions d’altes esferes. Que ells van canviant cada 4 anys, però nosaltres hi som i hi serem sempre.

Que cap gènere és menor. Que és tan lloable el teatre d’entreteniment, com el que vol fer pensar.
Que els espectacles per infants són tan o més importants que el teatre per a adults.
Que pallasso no és un insult.
Que ser titellaire és tan bonic com ser pastisser.
Que el teatre sense text també pot guanyar premis, i que els premis no són tan importants.
Que manin més les ganes de buscar i crear, que els diners pels diners.
Que està ple de gent bona que no treballa. I també de gent bona treballant, però no som els únics ni els millors. Que puguem aprofitar-ho per barrejar-nos i seguir-ne aprenent. Joves i grans.
Que no ens falti mai l’esperança, ni l’alegria. Però tampoc les ganes de millorar i queixar-nos.

Per un teatre accessible per a tothom. Plural i divers. On les dones i les persones racialitzades no siguin excepció, sinó protagonistes, i on els llocs de poder es reparteixin entre més mans, ulls, i caps, i cors.

Que som molt més efímers del que creiem. Que això no sabem quant dura, ni quan s’acabarà.
Aprofitem que estem vius. Deixem-nos de tonteries. Gaudim-ho. Compartim moments preciosos. Cuidem-nos, que és necessari i urgent… i que visqui el teatre!

Guillem Albà

 

Visites escolars a Biblioteques!

Un any més, han començat les visites escolars a la Biblioteca Marta Mata de Cunit, i nosaltres hi hem estat per explicar alguns dels contes que es poden trobar a la biblioteca!

Cada any els i les alumnes de diferents centres escolars de Cunit, visiten la biblioteca per a conèixer les instal·lacions, compartir preguntes, remenar llibres… i gaudir de contes! Aquest any han pogut descobrir les aventures de’n Jarvis, el pop mascota, de la família Jolly-Rogers i els seus problemes amb els veïnat, i de les gallines ponedores d’ous de xocolata!

De moment han vingut nens i nenes de l’escola Pompeu Fabra i dels Cossetans, però… a l’abril continuem amb les visites! A gaudir de contes des dels menuts de P3 fins als de 3r que són més grans!

Actes del 8M!

Aquest curs ve ple de novetats… i per si haver obert una escola de teatre a Calafell no era suficient, també recuperem El Sopar de les Princeses, els Contes per la Igualtat… i un nou espectacle!

Com sempre, el mes de març ve carregat de feina per poder reivindicar la lluita per la igualtat de gènere. És per això, que us deixem totes les activitats que estarem fent aquest mes, des de l’obertura del taller Dona Teatre, fins a la premiere d’una nova peça sobre l’amor romàntic! Aquesta vegada anirem a Vila-Rodona i a Albinyana amb les nostres princeses preferides, a Calafell, Albinyana, Vilanova i Cunit amb els Contes per la igualtat, i tornem a la Biblioteca de Calafell per aquesta novetat batejada com Amors!

Per la llibertat de ser com volguem, per a viure més tranquil·les i tranquils, i per trencar tots els estereotips que ens pressionen!

Us deixem, a més, el cartell amb tots els actes organitzats per l’Ajuntament de Calafell!

Contes per la Igualtat

Ahir vam tornar a la nova Biblioteca de Calafell per explicar uns contes molt especials! I és que tenint en compte la proximitat del dia 8 de març, nosaltres no podíem deixar passar l’oportunitat d’explicar històries per un món més igualitari!

Per nosaltres la lluita per la igualtat gènere és un tema transversal, que tant portem incorporat en els espectacles per adults com en la majoria dels nostres contes… Però aquesta vegada hem volgut posar tot l’accent en aquest tema, i hem creat un recull de contes teatralitzats amb els quals poder explicar la història de la Concepción Arenal (i dels seus cocodrils, els seus zepelins, el seu gos i totes les seves aventures), de la pagesa Marta i del petit Oriol, que tot el que vol és pintar-se les ungles de color blau.

I deu ni do la gent que hi havia ahir a Calafell! Ben contentes, començarem a pensar en el proper conta-contes i és que… A partir d’ara cada últim dimecres de mes ens podreu trobar explicant contes a la Biblioteca de Calafell! El proper, apunteu la data, el dimecres 27 de març amb uns contes molt especials!

Inaugurem la Biblioteca de Calafell!

Aquest dissabte passat va ser un dia ple d’emocions i d’alegries! I és que a part del taller de monòlegs que va fer la Patrizia Barbieri a l’escola, i a part de l’entrevista que ens va fer la nostra alumna youtuber DarlaOpina… Vam estar a la nova Biblioteca de Calafell explicant-hi contes sobre llibres i biblioteques!

I la Biblioteca estava ple de goma-gom! Quina alegria ser-hi per explicar històries als més menuts i menudes (això que tant ens agrada!) en un dia com aquest. Vam estar a la sala Carles Barral, on no hi cabia ni una ànima més, parlant de llibres voladors, de la patrulla investigadora del bosc, de fàbriques de paurales i dels llocs on s’ajunten totes les històries.

I no només això, sinó que tenim una novetat!! I és que a partir d’ara ens podreu trobar cada últim dimecres de mes a les 18h explicant contes a la biblioteca de Calafell! Així que si us ho vau perdre, ens veiem amb un recull de contes per la igualtat el dia 27 de febrer!

A gaudir molt d’aquest nou espai, gran, il·luminat i fantàstic, que ara té el poble!

Contes per fer passar el fred a Vendrell!

El divendres passat va arribar el tió a la Biblioteca del Vendrell, i nosaltres no ens ho podíem perdre! Així que ens vam apuntar a la festa per explicar Els Contes Abrigats.

Els Contes Abrigats és un recull d’històries sobre el fred, sobre bruixes, troncs màgics, estrelles que es mouen molt de pressa, i calendaris d’advent. Tota una aventura que esperem que gaudissiu, com a mínim tant com ho vam fer nosaltres. I és que… l’hivern, l’hivern, quin fred que fa a l’hivern! Està cobert de neu el bosc i el jardí, i les teulades semblen de marfil!

Però sobretot a nosaltres… que no se’ns congeli la llengua a les dents, eh?

Supernit a les Biblioteques!

El divendres passat vam estar a les Biblioteques de Cubelles i de Calafell participant en la Supernit organitzada pel Club Super3!

La família del Club Super3 tenia un problema: les dues petites elfes que viuen amb ells no podien sortir de la biblioteca de casa seva perquè el senyor Pla les havia tancat a dins. Així que van demanar als súpers que anessin a la biblioteca del seu poble per intentar desxifrar els enigmes i salvar a la Nenúfar i a la Matoll. I així ho vam fer! Molt contentes us podem explicar que tant a Calafell com a Cubelles ens en vam ensortir: les vam alliberar!

No va ser fàcil: vam haver de buscar pistes, revisar contes de llops, fer jocs de mímica… però què bé ens ho vam passar! Us deixem algunes fotos i el vídeo que han fet a la Biblioteca de Calafell!

https://www.facebook.com/bibliotequesdecalafell/videos/1574139176016909/UzpfSTEwMDAwNjUyMzk1ODQ5NDoyMjQ5MTA4MjI1MzE2NjIx/

 

 

Contes a la Biblioteca de Cunit

Per segon any consecutiu, tornem a iniciar la campanya de contacontes per les visites escolars de la Biblioteca Marta Mata de Cunit!

Si alguna cosa ens agrada a La Porta de Fusta són els contes. Ens agrada llegir-los, escoltar-los, veure’ls, tocar-los o explicar-los… I la Biblioteca de Cunit ens ofereix una oportunitat meravellosa! Durant aquest trimestre i el següent, estarem explicant contes als alumnes de diferents centres educatius del municipi, des de P3 fins a 3r de primària, que s’acosten a conèixer aquest espai! Junts, podrem gaudir de sopes de carbassa fetes per animals vegetarians, d’excursions per boscos impossibles i de viatges a les estrelles amb pirates afamats! I després encara els queden forces per descobrir quins altres contes i misteris amaga la biblioteca!

Perdem contes a Cunit i a Calafell!

La setmana passada vam estar amb l’espectacle Els Contes Perduts a la Biblioteca Marta Mata de Cunit, i a les portes obertes de Cal Bolavà!

Divendres vam estar amb els contes de l’Artur el Forçut i el d’El Taxista Ramon a l’Hora del Conte de la Biblioteca de Cunit. Com sempre, els nostres conta-contes van acabar necessitant l’ajuda dels nens i nenes i vam acabar viatjant en coets, visitant planetes roses, verds, tous i durs, habitats per bruixes, alienígenes i robots!

La nostra gran fortuna és que aquest espectacle cada dia és diferent, així que quina nova aventura ens esperava dissabte a les Portes Obertes de Cal Bolavà? Els nens i nenes de Calafell ens van portar a transformar-nos en vaques, a conèixer monstres blaus a topos liles que només es rendien si se’ls feia pessigolles, i a conèixer reis i reines espacials!

On ens portaran els Contes Perduts el proper cop?

Trobem Els Contes Perduts a Torredembarra

El divendres passat vam estar a la Biblioteca Mestre Maria Antònia de Torredembarra explicant i creant els finals d’Els Contes Perduts amb l’ajuda dels nens i nenes que van venir a veure’ns.

Un cop més, els nostres actors es van oblidar de com s’acabaven les històries que anaven a explicar, però diuen que no hi ha «mal que por bien no venga»… Així que vam acabar creant un nou conte entre tots i totes! La nostra aventura començava en un taxi on el Ramon, el taxista, agafava un passatger estrany… que va resultar ser un pirata de les estrelles! Vam visitar llocs extraordinaris, vam tastar menjars exòtics i vam aconseguir tresors increïbles.

I quan vam haver de tornar a la Terra, vam arribar a un acord: mirar cada nit les estrelles i buscar-hi el nostre vaixell pirata per, quan aparegui, fer un salt i tornar a marxar.

Així que ens veiem a les estrelles!